El riu Ebre

El riu Ebre a les Terres de l'Ebre

L'eix vertebrador del territori

Localització

Aldover
Amposta
Ascó
Benifallet
Benissanet
Bítem
Camarles
Campredó
Deltebre
Els Muntells
Flix
Garcia
Ginestar
Jesús
Miravet
Móra d'Ebre
Móra la Nova
Rasquera
Riba-roja
Sant Jaume d'Enveja
Tivenys
Tortosa
Vinebre
Xerta
Terres de l'Ebre

És el protagonista vertebrador del territori, via de comerç i comunicació en el passat, i font inesgotable de recursos agrícoles, piscícoles i turístics.


El riu Ebre esdevé el nexe entre el mar i la muntanya al voltant del qual s'articula un corredor hidrològic natural que voreja la serralada del Port.
 

 

Encaixat entre el bosc de ribera, es recrea en meandres fins arribar a la plana del Delta, la desembocadura i la mar. És aquí on el riu adquireix la major esplendor: aiguamolls, arrossars, platges d'arena fina, flamencs de plomes rosades i més de més de 350 espècies d'aus que configuren un dels espais naturals més importants —i també més fràgils— del mediterrani occidental.

Les planúries del Delta contrasten amb el litoral rocós situat una mica més al nord. Entre cales d'aigües translúcides i repletes de pinedes domina el matollar mediterrani, amb la presència del margalló, l'única palmera autòctona europea. Configura tot un complex ecosistema fluvial amb platges de còdols, illes salvatges, meandres i marjals amb una flora i fauna autòctona on destaquen àlbers blancs, oms, salzes i tamarius entre canyars i canyissars; ànecs, bernats pescaires, corbs marins, gavines i aus rapinyaires; barbs, tenques, madrilles, carpes i anguiles entre silurs, ablets i el luciperca.

L'Ebre és el riu més cabalós de la península Ibèrica i l'únic gran riu peninsular que desemboca a la Mediterrània. Naix a Fontibre (Reinosa) al vessant sud de la serralada Cantàbrica i travessa les comunitats de la Rioja, Aragó fins arribar a Catalunya, on desemboca a la mar formant un ampli delta. Durant el seu recorregut de poc més de 900 km davalla entre les muntanyes dels Pirineus, al nord, el Sistema Ibèric, al sud. Recull les aigües dels rius del vessant meridional dels Pirineus (Arga, Aragó, Gállego, Cinca i Segre) i del vessant nord-est de la serralada Ibèrica (Jalón, Jiloca, Guadalop i Matarranya).

Les seues aigües s'aprofiten en nombrosos punts per al regadiu mitjançant canals com l'Imperial, el Tauste i, al tram final, els canals de la dreta i l'esquerra de l'Ebre que naixen a l'assut de Xerta. El seu cabal es regula, principalment, des dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. Aquests embassaments produeixen actualment que el Delta patisca un fenomen de regressió, ja que aturen els sediments que haurien d'arribar a la desembocadura. Desemboca al mar Mediterrani a Deltebre, al Parc Natural del Delta de l'Ebre, que va ser creat l'any 1983 per la Generalitat de Catalunya, a prop de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, formant un gran delta on l'illa de Buda parteix el corrent en dos braços principals (gola Nord i de Migjorn).

El delta de l'Ebre és la zona humida més important de Catalunya i la seua superfície total és de 7.736 hectàrees. D’altra banda, seguint el curs del riu Ebre s’han habilitat les àrees recreatives de la platja fluvial de Garcia, de les Moreres de Xerta, del passeig fluvial de Deltebre o del Pont del Rei a prop de la desembocadura de l’Ebre.
 

Platja al Delta

 

Navegabilitat
Des de sempre l'home ha navegat per l'Ebre amb embarcacions com el llaüt (o llagut), les pontones, les muletes o els pasos de barca (dels quals només queda original el de Miravet).

Durant molts anys, la navegació fluvial s'havia circumscrit al transport de mercaderies, una activitat que va desaparèixer a meitat del segle XX per la consolidació de la xarxa viària i dels desplaçaments per carretera. Tot i així, a finals dels anys 90 es va impulsar un nou projecte de navegabilitat orientat exclusivament a l'oci i el turisme. Des de llavors es poden recórrer els 84 km de riu que hi ha entre la desembocadura i el nucli de Móra d'Ebre, ja siga amb embarcació pròpia, de lloguer, a bord d'un petit creuer o, per als més aventurers, en piragua o caiac.

El tram navegable del riu Ebre, entre la desembocadura i Móra d’Ebre, disposa de 17 embarcadors especialment dissenyats per a oferir servei en zones amb nivells d’aigua variables segons l’època de l’any. Riu amunt, als nuclis de Garcia, Ascó, Vinebre i als embassaments de Flix i Riba-roja també s’hi han habilitat embarcadors. Si bé la major part són punt d’amarratge i sortida de petits vaixells motoritzats, aquestes infraestructures també serveixen com a lloc de partida de recorreguts amb caiac o altres embarcacions de rem.

 

La recuperació de la navegabilitat a l'Ebre s'està portant a terme en sis trams, entre la desembocadura i Riba-roja d'Ebre (128 km):

- Desembocadura-Amposta (26 km): perfectament navegable amb embarcacions d'1,5 metres de calat màxim.

- Amposta-Tortosa (17 km): navegable per a vaixells de fins a 50 m d'eslora i 1,5 m de calat, seguint les indicacions del canal navegable abalisat (50 m d'amplada). Cabal mínim de 80 m3/s.

- Tortosa-assut de Xerta (18 km): navegable amb barques de 80 cm a 1 m de calat, seguint les indicacions del canal navegable i anant en compte amb les platges de riu i dipòsits sedimentaris de barrancs i torrenteres. Cabal mínim: 100 m3/s.

- Assut-Benifallet: perfectament navegable per l'estancament d'aigua de l'assut amb embarcacions d'1,5 m de calat màxim.

- Benifallet-Móra d'Ebre (11 km): navegable amb embarcacions més lleugeres de 40 cm de calat màxim i motor retràctil extremant les precaucions per la presència de cossos de sorra mòbils submergits que disminueixen la profunditat. Cabal mínim: 100-150 m3/s. Aquest tram, a la inversa, és idoni per pràcticar piragüisme, donada la presència de nombroses platges, illes, meandres i canals alternatius naturals que inviten a la descoberta, les aturades i el bany, a més de travessar un dels entorns naturals i salvatges més impressionants de tot l'Ebre (Miravet i el pas de Barrufemes).

- Móra d'Ebre-Ascó (21 km): navegable amb embarcacions més lleugeres de 40 cm de calat màxim i motor retràctil extremant les precaucions per la presència de cossos de sorra mòbils submergits que disminueixen la profunditat. Cabal mínim: 100-150 m3/s.

* El tram entre Ascó i Riba-roja d'Ebre està encara pendent d'execució, però es pot practicar el piragüisme i el lloguer d'embarcacions-apartaments al pantà de Riba-roja d'Ebre.

 

Més informació
Institut per al desenvolupament de les comarques de l'Ebre (IDECE)
Av.Generalitat, n. 116.
43500 Tortosa.
Telèfon: 977 51 05 46.
Fax: 977 51 07 49.
a/e: idece@idece.es
Pàgina web: www.ebrenavegable.com

 

 

Creuer per la desembocadura de l'Ebre


Creuers per l'Ebre
-Creuers Benifallet: 977 462 005 / 977 462 249
Recorreguts pel tram mig del riu Ebre, a Benifallet, Miravet i entre ambdós poblacions. Sortides diàries de matí i tarda excepte dimarts i dimecres. Durada aproximada d'uns 45 min. Grups concertats fins a 45 persones i mínim 20 euros o cost equivalent.

-Creuers Santa Susanna: 977 267 672
Recorreguts diaris amb sortides regulars a l'embarcador del restaurant Nuri (pas de l'Illa de Buda), a la desembocadura de l'Ebre.

 

 

Piragüisme a l'Ebre
La millor manera de descobrir el riu Ebre en tota la seua plenitud és practicant el piragüisme, activitat que permet gaudir-ne des de Riba-roja d'Ebre fins al Delta, en diferents etapes (vegeu rutes en embarcació).

El tram més recomanable és des de Garcia fins a l'assut de Xerta (tot un dia), o de Miravet a Benifallet (mig dia). Trobareu a la secció Serveis turístics dins Esports d'aventura les empreses que ofereixen els seus serveis de piragüisme a l'Ebre.

Navegar per l'Ebre amb caiac ofereix nous punts de vista sobre el paisatge. El ritme pausat amb què discorre l'embarcació permet contemplar l'entorn amb absoluta tranquil·litat i, fins i tot, aturar-se en alguna de les platges fluvials, endinsar-se pels braços del riu o apropar-se al bosc de ribera.
Les empreses de guiatge i lloguer de piragües ofereixen recorreguts fluvials que s'adapten a les preferències dels clients (vegeu rutes en embarcació).

Els qui volen conèixer els trams que creuen l'interior de les comarques de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre opten pel recorregut que va de Vinebre a Móra la Nova o el que uneix Miravet i Benifallet, de tres hores de durada aproximadament. L'estretor del riu a l'alçada del pas de l'Ase o l'espectacularitat del paisatge quan les aigües voregen la serra de Cardó són alguns dels al·licients d'aquesta zona, de geografia més feréstega i muntanyosa.

Els més aventurers allarguen el recorregut fins a Xerta, abans, però, hauran de superar la resclosa de l'assut, una barrera monumental que s'interposa al curs de l'Ebre i el creua en diagonal.

Els qui prefereixen navegar per zones d'aigües una mica més tranquil·les tenen dos opcions: d'una banda, els embassaments Flix o de Riba-roja, a tocar ja de les comarques aragoneses del Matarranya i del Baix Cinca, i de l'altra, el curs baix del riu, proper a la desembocadura. En aquest punt es troben les ciutat de Tortosa o Amposta i també el delta de l'Ebre on es fàcil contemplar una gran varietat de fauna, especialment aus. El darrer tram del recorregut, a més, permet vorejar alguns dels illots fluvials, com per exemple l'illa la de Gràcia, de Sant Antoni o la de Buda, i conèixer la desembocadura del riu Ebre.

 

 

 

Ponts i passos de barca
El riu Ebre és el riu amb més fluctuacions de cabal de tot l’Estat, per això i per les temudes avingudes i riuades, ni els mateixos romans en van fer de ponts, per la qual cosa era comú trobar a gairebé tots els pobles pasos de barca com el de Miravet o Flix. No obstant això, avui dia hi ha setze ponts que creuen l’Ebre. Alguns com el de Riba-roja d’Ebre no connecten amb cap carretera i només són d’utilitat per als pagesos que, a canvi, van deixar perdre el pas de barca. Tot seguit, us n'oferim el llistat.

 

El pas de barca de Miravet
Aquest transbordador fluvial original, de fusta i sense motor, és l’únic de la seua tipologia que encara funciona en tot l’Ebre i en tot Europa. Està format per dos llaüts units per una plataforma de fusta que permet carregar vehicles i persones de pas fins a 5 tones. Es mou aprofitant el corrent de l’aigua amb dos timons i la destresa del barquer que dedica el seu temps, durant tot l’any (faça fred o calor, pluja o vent), a garantir el seu bon estat i funcionament i protegir-la de les riuades. Els dies de vent fort contracorrent no funciona (bandera roja) en contrarestar-se les forces motrius naturals. S'ha de pagar una taxa per creuar. Horari: de 9-13 h i de 15-19 h. A l'agost no tanca al migdia. Telèfon: 977 407 134.

 

El pas de barca de Flix
Juntament amb el de Miravet és l’últim de la mateixa tipologia amb dos llaüts i plataforma totalment restaurat, tot i funcionar amb corrent elèctric. Està situat a la zona del meandre de Flix, en un entorn natural i paisatgístic de gran bellesa. El servei és gratuït.

L’assut de Xerta
Dels assuts originals contruïts pels àrabs al riu Ebre només queda el de Miravet (original i amb restes d’un molí medieval, encara per restaurar) i el de Xerta-Tivenys. D’aquest últim és desconeix quan es va començar però sí que Mussa Alamí l’acabà l’any 1411. No obstant això, l’obra actual és el resultat d’ampliacions fetes als segles XIX-XX per construir els canals de reg del delta de l’Ebre (1857 i 1911). Les últimes obres de la central hidroelèctrica i la nova resclosa per la navegació fluvial han tranformat aquest magnífic paratge tan emblemàtic a l’Ebre.

 

La drassana fluvial de Miravet
Última construcció original en tot l’Ebre on es calafatejaven els llaüts. Coneguda com Lo Molí Salat perquè aquí es descarregava la sal que després s’enduia cap a la comarca del Matarranya. Formava part de l’antic port de desembarcament de blat, procedent de l’Aragó, i galena de Bellmunt del Priorat per traure el sulfur de plom al molí de la població (base del vernís terrissaire). Per la seua tipologia i fàbrica es dubta si l’obra és original àrab o templera, ja que ambdós feien servir la tècnica del formigó romà i l’aparell carreurat així com la volta de mig punt apuntada o en diafragma (pròpia de les construccions àrabs).

 

El pont penjant d’Amposta
És la infraestructura (esdevinguda tot un símbol) més emblemàtica del municipi i uneix les comarques del Baix Ebre i del Montsià salvant el riu Ebre. Aquest pont se situava a la carretera de Barcelona a València i es va començar a construir a principis del segle XX. Dissenyat per José Eugenio Ribera, va ser el segon pont penjant del món que es va construir amb el sistema de formigó armat; el primer va ser el pont de Brooklyn de Nova York, en el qual està inspirat. Fa 24 metres d'altura i té una longitud de 134 m. El caracteritzen els dos pilars de pedra en forma d'arc de triomf, d'estil neoclàssic alemany a cada riba del riu, i la seua estructura metàl·lica sostinguda per cables. Aquest pont va ostentar dos rècords mundials: els fonaments a major profunditat (25 metres), i el d'il·luminació de la seua estructura. La seua construcció va permetre substituir els antics passos de barca, que eren l'únic mitjà que hi havia fins llavors per creuar el riu. Durant la Guerra Civil espanyola va sofrir dos atacs de l'aviació feixista. Va ser reinaugurat el 4 d'octubre de 1947, i reformat totalment l'any 1966. La darrera gran actuació sobre el pont es va fer el febrer del 2007 i el març del 2009.

 

El pont del Mil·lenari de Tortosa
És el pont més modern que hi ha actualment a Tortosa. Té dos carrils per sentit de la circulació i un petit pas de vianants a cada costat de la plataforma. S'emplaçà als afores del barri del Temple i va ser inaugurat el 1988. És obra dels enginyers José Antonio Fernández Ordóñez i Julio Martínez Calzón. És considerat com la major estructura hiperestàtica d'Espanya.

 

El pont de l'Estat de Tortosa
És el pont urbà que comunica el marge esquerre amb el dret (Ferreries) al centre de la ciutat de Tortosa, salvant el riu Ebre. L'actual substitueix el dinamitat per l'exèrcit republicà, l'abril del 1938, en esdevindre la ciutat front de guerra. És obra de l'enginyer Eduardo Torroja Milet i va ser inaugurat l'abril del 1942. Van ser-ne constructors les empreses Electrodos K. Jellberg i Esab Ibérica SA. El pont es divideix en tres trams longitudinals (té dos pilars construïts al mig del riu) i va ser el primer de l'Estat construït amb soldadura elèctrica.

 

El pont del Llaguter de Benifallet
És una infraestructura que forma part de la C-12 o Eix de l'Ebre. Va ser inaugurat el 1991 i uneix la riba dreta del riu Ebre amb la localitat de Benifallet situada al marge esquerre. Té un carril per a cada sentit de la circulació i un petit pas a tots dos laterals per als vianants.

 

El pont d'arcades de Móra d'Ebre
Uneix Móra d'Ebre, capital de la Ribera d'Ebre, amb Móra la Nova salvant el riu Ebre. Caracteritzat per les seues arcades s'ha convertit en un dels símbols del poble. És obra de l'enginyer Eduardo Serrano Suñer i va ser inaugurat el 1943. Substitueix l'antic pont de ferro construït per la Maquinista Terrestre i Marítima, inaugurat el 1918 i dinamitat per l'exèrcit republicà el 1938.

 

El pont de la C-12 d'Ascó
És una infraestructura de formigó que salva el riu Ebre entre els municipis d'Ascó i de Vinebre a la Ribera d'Ebre. El pont va ser iniciat al juliol de 1972 i va inaugurar-se al desembre de 1974. En l'actualitat forma part de l'Eix de l'Ebre (C-12).

 

El pont de Riba-roja d’Ebre (que no porta enlloc)
És una infraestructura de formigó, sobre el riu Ebre, situada a la comarca de la Ribera d'Ebre. Va ser inaugurada l'any 1997 en el marc del Pla d'emergències nuclears de Tarragona (PENTA). Malgrat tot, el pont finalitza en un camí de terra. El 15 de juliol del 2009 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar un anunci del Departament de Política Territorial i Obres Públiques pel qual s'inicià el procés d'informació pública de l'estudi informatiu i l'estudi d'impacte ambiental d'una carretera de nova construcció que ha d'unir Riba-roja d'Ebre i Mequinensa, passant per Almatret. Aquesta actuació permetrà obrir una nova via de comunicació entre Catalunya i l'Aragó, que tindrà una longitud de 30,7 quilòmetres (Riba-roja-Almatret, 9,2 quilòmetres; Almatret-Seròs, 5,5 quilòmetres; Seròs-Mequinensa, 16 quilòmetres). El punt de partida del nou vial és el pont de Riba-roja.

 

Pont Lo Passador entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja


El pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja: Lo Passador
Aquest pont (una infraestructura llargament reivindicada), inaugurat al setembre del 2010, uneix aquestes dos poblacions properes entre si, però fins aleshores separades pel riu, i evita el recorregut de més de 20 km per carretera passant per Amposta, al mateix temps que esdevé una alternativa al pas de barca que funcionava fins aquell moment. Aquesta infraestructura s'insereix en la futura Anella del Delta, una anella viària i de carrils bici concebuda per tal d'equilibrar la vialitat dels dos hemideltes. Lo Passador compta amb dos carrils, un per sentit, a més d’un carril bici i una zona de descans al llarg dels seus 250 metres. Té una amplada de 19,3 metres, on trobem dos calçades de 3,5 metres cadascuna, una vorera de 2 m, un espai de descans de 3,3 m i un carril bici de 2,5. El disseny pretén integrar aquest pont en l’entorn paisatgístic i, en la mateixa línia, té una il·luminació suau. Una de les particularitats és que la seua plataforma estarà dividida en dos parts diferenciades: a un costat, la calçada destinada a la circulació de vehicles i a l'altre, un espai per a vianants i ciclistes.

GPS: Latitud

GPS: Longitud