El Museu de Tortosa obre portes amb una exposició permanent del patrimoni de la ciutat i de les Terres de l'Ebre

0
La ciutat recupera un equipament cultural de primer nivell que aquest dissabte 29 de setembre obre portes al complex modernista de l'antic escorxador

Inauguració del Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l'Ebre

El Museu de Tortosa, Històric i arqueològic de les Terres de l'Ebre obre portes aquest dissabte 29 de setembre al complex modernista de l'antic escorxador municipal, al barri de Remolins de Tortosa. L'Ajuntament tortosí ha rehabilitat en els últims anys aquest edifici amb l'objectiu d'incorporar a la seua oferta cultural i turística un equipament indispensable per explicar la història d'aquesta ciutat i el seu paper central al territori. Tortosa recupera d'aquesta manera un museu que, si bé es va fundar l'any 1900, al llarg de la seua història ha viscut moltes vicissituts fins que l'any 1997 va tancar al públic.

El Museu de Tortosa ofereix al visitant una retrospectiva de la història de la ciutat i del territori des dels seus orígens fins a l'actualitat. Està format per la sala d'exposicions permanent, a la qual s'accedeix per un espai recepció que també fa la funció de botiga i d'oficina d'informació turística. L'equipament es completa amb la sala de reserva –amb un catàleg que supera les 5.000 referències–, la sala d'exposicions temporal Antoni Garcia, una aula didàctica i una sala polivalent.

El conjunt museístic ocupa una superfície que supera els 1.000 m2, i la sala d'exposicions permanent és l'espai més gran, amb 600 m2 distribuïts en dos nivells. Els visitants recorreran sis àmbits on s'explica la història de Tortosa i la del seu territori d'influència, des de la prehistòria fins a l'actualitat (I Els orígens, II Els ibers, III La Dertosa romana, IV Turtuxa, V Al centre de la Corona d'Aragó i VI La modernitat). S'hi exposen les peces més representatives de cada període històric procedents de la col·lecció del mateix Museu i d'altres museus que les han cedit en dipòsit, com és el cas del Museo del Prado, el MNAC o el Museu Arqueològic de Tarragona.

El recorregut per l'exposició inclou dos audiovisuals, un sobre el Renaixement –un dels períodes de major esplendor a la ciutat–, i un altre dedicat al segle XX, amb imatges inèdites de la ciutat. També hi ha una instal·lació artística del tortosí Leonardo Escoda anomenada L'os del vent, una obra contemporània que interactua amb l'espai i continguts del museu.

L'empresa de museologia Quaderna n'ha fet el projecte executiu. Amb un cost al voltant dels 450.000 euros, es finança amb recursos propis de l'Ajuntament i amb aportacions de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Cultura.

L'Ajuntament ha disposat una setmana de portes obertes, fins al diumenge 7 d'octubre, perquè la ciutadania puga conèixer el nou Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l'Ebre. L'horari de visita durant aquests dies serà d'11 h a 14 h i de 17 h a 20 h. Aquest dissabte 29 de setembre, el Museu obrirà portes a les 18 hores. A les 19 h, a la sala polivalent, el director honorari del Museu, Jesús Massip, pronunciarà la conferència El pols intermitent d'un museu.

El Museu de Tortosa s'incorpora a l'oferta turística de la ciutat mitjançant la targeta Tortosa Card, completant les visites de pagament a equipaments com el Centre d'Interpretació del Renaixement, el Centre d'Interpretació de la Setmana Santa, l'Exposició permanent de la Catedral i els Jardins del Príncep.

edifici de l'antic escorxador de Tortosa


Un museu centenari
La transformació urbana de Tortosa a finals del segle XIX, amb l'enderrocament de les muralles, la urbanització dels eixamples i la descoberta d'abundants elements arqueològics afavorí l'any 1900 la creació d'un museu municipal. L'arquitecte municipal, Joan Abril, en va ser l'impulsor en recopilar les troballes arqueològiques i formar una col·lecció de peces que conservava a títol personal. Conjuntament amb l'alcalde i diputat a Corts, Teodoro González, van propiciar la creació del Museu Arqueològic de la Ilercavònia a Tortosa, que es va inaugurar a les antigues escoles de la Mercè. L'any 1910 es va traslladar a l'església de Sant Domènec com a Museu i Arxiu Històric fins a l'any 1997. Quinze anys després i una vegada rehabilitat l'antic Escorxador municipal, l'Ajuntament de Tortosa ha recuperat l'equipament amb el nom de Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l'Ebre.

Una joia del modernisme
L'edifici de l'Escorxador municipal, obra de l'arquitecte Pau Monguió i Segura, va ser construït entre els anys 1906 i 1908 sobre uns terrenys guanyats a l'Ebre. El projecte es va bastir sobre una estructura de pavellons, adjudicant un espai específic per a cada una de les funcions. La utilització combinada de la fàbrica de maó vist i de ceràmica i teula vidriada s'inspira en l'arquitectura mudèjar. Va estar operatiu com a escorxador fins a finals de 1997. Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

El conjunt de l'antic Escorxador forma un recinte delimitat pels edificis i un mur de mamposteria i té una forma rectangular de 100,3 x 55,2 metres amb una superfície de 5.533,4 m2. L'interior del recinte està format per carrers, patis i 16 pavellons. La superfície construïda total és de 3.022 m2, mentre que els vials ocupen 2.610 m2. L'any 1998 s'inicià una primera fase de restauració, amb la recuperació de la volumetria original, les façanes amb els elements originals i el tancament primigeni.

El desembre del 2007 es va adjudicar a l'empresa Urcotex els treballs de rehabilitació dels pavellons 1, 11 i 12. El pavelló 1, amb una superfície de 176 m2, s'ha destinat a les dependències dels serveis municipals de Cultura, que fa alguns mesos s'hi van traslladar des del Teatre Auditori Felip Pedrell. El pavelló 11 (155 m2) l'ocupa la sala de reserva. I el pavelló més gran, el 12, l'ocupa la sala d'exposició permanent, la botiga i l'oficina d'informació turística. El pressupost d'aquesta actuació va ser de 1.196.274 euros, dels quals el 73,2 % es va finançar per l'Ajuntament i la resta pel Departament de Cultura. El projecte va ser redactat pels arquitectes Bernat Fernández, Isabel Pascual i Ramon Valls.

L'any 2009, l'Ajuntament va abordar la urbanització de tots els vials interiors, cobrint tota la superfície amb pedra d'Ulldecona i soterrant els serveis d'electricitat, telecomunicacions, aigua, clavegueram i climatització. Aquesta inversió va tindre un cost de 883.326.

28-9-2012
Cultura