Poblenou del Delta

Una mica d'història

Poblenou del Delta


Les notícies més antigues de l'àrea on s'ubica el Poblenou del Delta fan referència a la recol·lecció de la sal i la pesca. Al llarg dels segles XVI-XVII s'hi desenvoluparen altres activitats, com ara l'aprofitament de sosa i les pastures.

Posteriorment, en el segle XIX, la Comandància de Marina va autoritzar, mitjançant concessió temporal, la posada en conreu de petites extensions en la zona maritimoterrestre compresa entre Sant Carles de la Ràpita i la pantena de l'Encanyissada. D'aquesta manera, l'ampliació de terres cultivables pels colons era constant.

En aquesta zona, es trobaven llocs on hi havia muntanyes d'arena, i d'altres on hi havia gorgs (una forma de pou) o galatxos (una forma de canal erosionat pel mar quan pujava i baixava). Llavors la gent que va començar a habitar aquest terreny van haver de transformar-ho tot en pla. A mesura que passava el temps, augmentava el nombre de famílies que vivien disperses en barraques que havien construït als seus propis terrenys.
 

Poblenou del Delta

El Poblenou del Delta és un poble agrícola creat el 1955 per l'Instituto Nacional de Colonización a la zona d'arrossars del SE de l'Encanyissada. El 1947 foren cedides a l'Instituto unes 1.430 ha d'aquesta zona marítima del Delta, entre el terme de Sant Carles de la Ràpita i el sector de desembocadura de l'Ebre, de les quals quasi una tercera part ja es trobava desermada i conreada amb arròs, i el 1952 el mateix organisme començà la construcció d'una xarxa de desguassos i camins (les obres es conclogueren el 1957) i el terreny sanejat va ser distribuït entre 97 famílies de colons.

Avui dia el Poblenou del Delta és una pedania. Es va inaugurar l'any 1957 amb el nom oficial de Villafranco del Delta, en honor a Franco. Fins ben entrada l'època democràtica (2003), la Generalitat de Catalunya no li va canviar el nom oficial franquista.