La Tortosa modernista

Ruta caminant per Tortosa

Villa Alicia a Tortosa

Tortosa










Recorregut

El punt de sortida d'aquesta ruta és l'avinguda de la Generalitat al barri del Temple.

La primera parada d'aquesta ruta és la Casa Pallarès, coneguda popularment com Villa Alícia, obra de Pau Monguió i Segura. L'edifici consta de soterrani, cobert amb una àmplia volta rebaixada, planta baixa, pis i golfes i juxtaposa trets modernistes i elements decoratius propis del romanticisme. El cos principal és de planta quadrangular i està flanquejat a l'esquerra per l'esvelta torre. Al seu costat, l’entrada és coronada per una balconada amb barana de gelosia de decoració vegetal, com la que llueixen les escales d’accés. L'element més característic és la coberta. Avui dia és propietat d'una empresa constructora.

Continuant més endavant, trobem la Casa Piñana. És obra de l'arquitecte Pau Monguió i Segura. La primera planta té la façana exterior concebuda com una gran tribuna i es troba dividida en tres cossos per arcs entre parabòlics i de mig punt, perfilats amb decoració de trencadís. Aquí s'aglutina la diversitat decorativa i formal que es val de les manises, els motius vegetals i la forja per sorprendre. Destaquen les rosasses dels finestrals i la singular cresteria, una barana de pedra i ferro.

Amb l'expansió urbana, es desplaçaren els centres vitals de la ciutat, i, entre d'altres, es va crear la necessitat d'integrar espais verds i d'esbarjo dins l'entramat urbà. L'any 1848, es construeix un modest passeig de moreres que, a poc a poc, va anar guanyant terreny fins a l'any 1880, moment en què absorbeix la zona coneguda com al camp dels Titests. Aquest és l'origen del parc municipal Teodor González. Projectat per Joan Abril, que el dissenyà dins la línia dels jardins romàntics amb trets modernistes. El parc acull des de 1933 la Llotja medieval, bastida al segle XIV, de planta rectangular, dividida en dos naus. S'obre a l'exterior per tres dels seus costats amb grans arcs apuntats, l'altre el tanca un mur amb dos finestres geminades.
 

Font del parc municipal Teodor González de Tortosa

Desfem el camí i l'avinguda de la Generalitat ens porta a l'antic barri de Pescadors, destruït durant la Guerra Civil, conserva però, dos dels edificis públics més interessants: el Mercat municipal i el Mercat del Peix. El primer fou construït entre els anys 1884-87 per l'arquitecte Joan Abril, i és una peça de gran interès dins l'arquitectura eclèctica catalana, procedent del modernisme.
 

Mercat municipal de Tortosa

El Mercat del Peix és un edifici d'estil racionalista projectat per Agustí Barlett. La construcció bastida en el període 1933-35, destaca pel seu avantguardisme i per la puresa de línies i volums. 
L'any 2008 la cadena catalana de menjar ràpid Viena va dur-ne a terme una acurada restauració i rehabilitació i va instal·lar-hi un dels seus establiments.

Reprenem el camí en direcció a la plaça d'Alfons XII, construïda entre els dos eixos dels eixamples, per contemplar el treball de forja d'un dels edificis construïts pels Ballester, que gairebé edificaran la meitat de l'illa de cases.

Al davant, a l'altra banda de plaça, trobem una de les construccions més singulars, l'antiga Clínica Sabaté. D'estructura clàssica, si atenem la severitat i l'ordenada disposició de les obertures, veurem que l'edifici presenta una marcada influència oriental en els motius decoratius egipcis.

Continuem cap al carrer de Cervantes, per trobar altres exemples interessants, com ara la Casa Margenat, i la Casa Albacar i el convent de les Serves de Jesús.

La família Bau, dedicada a la producció de l'oli, una de les indústries més importants de l'economia de la ciutat, va ser la promotora d'alguns dels edificis que no podem deixar de veure. Arribarem fins a la Casa Bau, al carrer de Berenguer IV. D'aquesta obra, d'estil eclèctic, cal observar la solució rítmica de les arcuacions a la planta baixa, suportades per columnes cilíndriques de cànon curt amb capitells de decoració floral.

Retornem al carrer de Cervantes per trobar més exemples com la Casa Matheu i la Casa Brunet. La primera presenta el mur encoixinat i concentra la decoració vegetal, majoritàriament al xamfrà, vorejant les obertures, i en el mirador, el qual destacarem el vitrall emplomat.

De formes barroquitzants la Casa Brunet trenca la contundència i el pes del seu volum amb la decoració de les pilastres i els frontons que, amb les motllures i la cornisa superior, hi donen un contingut dinamisme.

Emprendrem de nou la ruta pel carrer Sant Blai, fins arribar a la plaça d'Agustí Querol i seguir pel pont de l'Estat fins al barri de Ferreries. La construcció d'aquest pont, després de l'incendi en què desaparegué el darrer pont de barques (1892), va fer desaparèixer part de la plaça on se situava l'antiga església del Roser, avui a Ferreries.

El passeig que obre el barri al riu presenta a més de la Casa d'Antoni Llorca, l'església abans anomenada. De la primera, en destaquen els motius vegetals, ben elaborats i petris, que prenen el protagonisme. De la darrera, projectada per l'arquitecte Joan Abril, l'edifici integra en una de les façanes laterals la porta de l'església que estava situada a l'antiga plaça de les Cols.

En aquest barri trobem també un altre exemple modernista, la Casa Camòs. Les formes de regust àrab i curvilínies de la part superior de les obertures de la planta baixa i en menor grau de les de la planta superior triomfen sobre el traçat recte del conjunt de l’edifici. El primer pis, on hi ha inserits sis balcons disposats simètricament, apareix delimitat per dos frisos amb manises emmarcades per maó roig i sobretot el superior recorda força les maneres mudèjars. Entre aquest i la rotunda cornisa es mostren, aparellades de dos en dos sobre els balcons laterals, deu obertures amb arcs rebaixats que semblen escapades d’una típica galeria catalana.

Tornem de nou pel pont a la plaça d'Agustí Querol per endinsar-nos pel carrer de Montcada i trobar el Palau Climent. L'orde que segueix la composició vertical de les obertures es fa evident. El mirador, cantoner i d'estructura de fusta, dóna singularitat a l'edifici. La façana principal, esgrafiada amb decoració vegetal, fa ressaltar les balconades que llueixen boniques baranes de ferro forjat. És seu dels Serveis Territorials del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa a les Terres de l'Ebre.
 

Casa Grego a Tortosa

Continuem el recorregut fins al Palau Abària, i des d'allí arribem a la plaça de la Cinta, per trobar-nos amb un altre exemple de modernisme, la Casa Grego, on les formes són més arredonides i sinuoses, i hi imprimeixen un dinamisme molt propi del modernisme. L'ús d'esgrafiats de temàtica naturalista i l'arc en forma de lletra omega de l'entrada principal són molt característics del modernisme.

Acabarem el recorregut vora riu contemplant un dels edificis modernistes més reeixits de la ciutat, el que va ser l'Escorxador municipal. Construït en terrenys guanyats al riu, fou projectat per l'arquitecte Pau Monguió i Segura entre el 1906 i el 1908, seguint una estructura de pavellons en què es combinen els espais tancats i oberts. La construcció bastida en pedra, maó i ceràmica, mostra formes colorisme que l'apropen als conceptes constructius mudèjars.
 

Antic Escorxador de Tortosa
 

Font: web de l'Ajuntament de Tortosa

 

Localització

Javascript is required to view this map.